L'Atlas del Menjòmetre

Règim de la font

Cens anual de població (INE): els recomptes petits es pertorben amb clau de cel·la, així que els valors propers a zero són aproximats i les cel·les més petites se suprimeixen.

Nota completa

Compta nacionalitat administrativa, no lloc de naixement ni origen familiar. Una persona nascuda a Catalunya amb nacionalitat estrangera hi entra; una persona nascuda fora amb nacionalitat espanyola, no. Les categories territorials són parts del total i l’agregació a municipi o comarca es pondera amb la població resident. Què compta la variació en persones: els residents de la categoria l'últim any publicat menys els del primer any de la sèrie, amb signe. Les dues lectures responen preguntes diferents i cap no és la bona: el percentatge diu quina part de la població és; la variació en persones diu quanta gent és. Un percentatge pla pot amagar un creixement gran, quan tot el territori creix alhora, i també una caiguda gran, quan el denominador cau més de pressa. La xifra surt dels recomptes publicats per la font, no de multiplicar un percentatge per una població. A gra secció les absències es mantenen: on el seccionat ha canviat entre els dos extrems no hi ha variació publicable, i això no és un zero; un zero publicat, en canvi, sí que és un zero real. També pot passar que una secció conservi CUSEC però canviï perímetre: en aquest cas el Δ pot reflectir seccionat redibuixat, no només moviments de població. A gra municipal i comarcal aquest efecte queda neutralitzat: els recomptes de residents de cada any se sumen primer i es resten després, de manera que un canvi de seccionat interior —una secció que es divideix o que desapareix— no hi deixa cap buit; l'absència per seccionat només afecta la lectura per secció. El relleu és una lectura opcional i mai l'única: l'alçada és l'arrel quadrada de la magnitud del canvi —per no col·lapsar el mapa en una sola agulla— i el color n'indica el sentit. Té un preu: en zones denses les columnes altes poden tapar els territoris del darrere i els noms de lloc, de manera que es veu bé on s'acumula el canvi però es perd part del que hi ha al costat. Tota la informació és disponible amb el mapa pla i al detall de cada territori. Un cas real de la sèrie: a la secció 1704701003 el percentatge de població estrangera passa del 62,43 % al 62,79 % —tres dècimes, dins de la banda neutra del mapa, que es llegeix com «gairebé sense canvi»—, mentre els residents estrangers hi passen de 2.587 a 2.957: 370 persones més. En la lectura absoluta la nacionalitat pesa encara més: una caiguda pot ser una adquisició de nacionalitat espanyola i no cap marxa.

Fórmula

Numerador

Residents amb nacionalitat estrangera de la categoria seleccionada.

Denominador

Població resident total de la mateixa unitat territorial.

Anyada

Darrera anyada disponible del Cens anual de població.

Cobertura i supressions

Cobertura censal per secció; els recomptes petits es pertorben i les cel·les més petites se suprimeixen a la font.

Règim de la font

Cens anual de població (INE): els recomptes petits es pertorben amb clau de cel·la, així que els valors propers a zero són aproximats i les cel·les més petites se suprimeixen.

Nota completa

Detall per secció només per als països principals de l'INE. La resta de països tenen detall complet només a gra municipal (font: Idescat, a partir del Cens anual de població). Què compta la variació en persones: els residents de la categoria l'últim any publicat menys els del primer any de la sèrie, amb signe. Les dues lectures responen preguntes diferents i cap no és la bona: el percentatge diu quina part de la població és; la variació en persones diu quanta gent és. Un percentatge pla pot amagar un creixement gran, quan tot el territori creix alhora, i també una caiguda gran, quan el denominador cau més de pressa. La xifra surt dels recomptes publicats per la font, no de multiplicar un percentatge per una població. A gra secció les absències es mantenen: on el seccionat ha canviat entre els dos extrems no hi ha variació publicable, i això no és un zero; un zero publicat, en canvi, sí que és un zero real. També pot passar que una secció conservi CUSEC però canviï perímetre: en aquest cas el Δ pot reflectir seccionat redibuixat, no només moviments de població. A gra municipal i comarcal aquest efecte queda neutralitzat: els recomptes de residents de cada any se sumen primer i es resten després, de manera que un canvi de seccionat interior —una secció que es divideix o que desapareix— no hi deixa cap buit; l'absència per seccionat només afecta la lectura per secció. El relleu és una lectura opcional i mai l'única: l'alçada és l'arrel quadrada de la magnitud del canvi —per no col·lapsar el mapa en una sola agulla— i el color n'indica el sentit. Té un preu: en zones denses les columnes altes poden tapar els territoris del darrere i els noms de lloc, de manera que es veu bé on s'acumula el canvi però es perd part del que hi ha al costat. Tota la informació és disponible amb el mapa pla i al detall de cada territori. Com a la capa de població estrangera, una caiguda pot ser una adquisició de nacionalitat espanyola i no cap marxa.

Fórmula

Numerador

Residents amb la nacionalitat del país seleccionat.

Denominador

Població resident total de la mateixa unitat territorial.

Anyada

Darrera anyada disponible del Cens anual de població.

Cobertura i supressions

Els països principals tenen detall seccional; la resta només tenen detall municipal via Idescat. S’hi apliquen la pertorbació i les supressions censals.

Règim de la font

Cens anual de població (INE): els recomptes petits es pertorben amb clau de cel·la, així que els valors propers a zero són aproximats i les cel·les més petites se suprimeixen.

Nota completa

Percentatge de població de nacionalitat estrangera DINS de cada franja d'edat, segons el padró de 2025 —no sobre la població total del municipi: per al total hi ha la capa «Població estrangera». La base és la NACIONALITAT, no el lloc de naixement: una persona nascuda fora però nacionalitzada compta com a espanyola, de manera que aquests percentatges són més baixos que si es comptessin per origen. Mostra l'estructura d'edats ACTUAL de la població per nacionalitat; NO és cap projecció demogràfica —el mapa no calcula escenaris futurs ni evolucions de població, que exigirien un model de fecunditat i migració fora d'aquest abast—, de manera que qualsevol lectura prospectiva és del lector. Com sempre al mapa, mostra associacions, no causes. El denominador de cada franja apareix al detall com a «n = … persones»; les franges amb menys de 20 persones es marquen com a recompte baix, i les que no tenen ningú es mostren «—», mai com a zero. El filtre de sexe llegeix el sexe registrat al padró, publicat com a binari per la font: en triar «homes» o «dones», tant el percentatge com el denominador es calculen només dins d'aquell grup. Font: padró 2025 (sense sèrie temporal).

Fórmula

Numerador

Residents estrangers dins la franja d’edat i, si escau, el sexe publicat.

Denominador

Residents totals de la mateixa franja d’edat i sexe.

Anyada

Darrera anyada disponible del Cens anual de població.

Cobertura i supressions

Cobertura censal per secció; les cel·les petites poden estar pertorbades o suprimides i els denominadors baixos es marquen com a poc fiables.

Règim de la font

Lloc de naixement (INE, Cens anual de població): compta on va néixer cada persona, no la seva nacionalitat ni l'origen familiar. La segona generació és INVISIBLE a tot el sistema censal —els fills de persones migrades nascuts aquí no es distingeixen de la resta— i cap font permet comptar-los; dir-ne res seria inventar-s'ho. Cobertura per anyada, de 5.155 seccions: 5.083 el 2021, 5.091 el 2022, 5.108 el 2023, 5.117 el 2024 i 5.143 el 2025; una secció sense dada es mostra «—», mai com a zero. Les seccions van de 25 a 12.406 habitants: les de menys de 100 es marquen com a recompte baix, perquè amb tan poca gent un percentatge balla molt. Els límits de les seccions es redibuixen entre anyades, així que el mapa no ofereix cap comparació temporal: contrastar el 2021 amb el 2025 seria comparar territoris diferents. I mai s'hi creua l'edat, que a gra de secció exigiria imputar una hipòtesi que la font no confirma.

Nota completa

Què compta: el percentatge de població nascuda fora de l'Estat espanyol, per secció censal — la resolució més fina a què existeix aquesta dada. Compta el LLOC DE NAIXEMENT, no la nacionalitat: qui va néixer fora i té nacionalitat espanyola hi compta igual, i qui va néixer aquí amb nacionalitat estrangera no hi compta. Són, doncs, percentatges més alts que els de la capa «Població estrangera», que va per nacionalitat, i les dues capes no són comparables entre elles. Els valors es publiquen tal com els dona la font, sense arrodonir. Com sempre al mapa, mostra associacions, no causes.

Fórmula

Numerador

Residents nascuts fora de l’Estat.

Denominador

Població resident total de la mateixa unitat territorial.

Anyada

Darrera anyada disponible del Cens anual de població.

Cobertura i supressions

Cobertura desigual per anyada; seccions de menys de 100 habitants es marquen com a recompte baix i no es comparen límits redibuixats.

Règim de la font

Padró municipal de Barcelona: només cobreix la ciutat, i la resta de Catalunya queda fora de l'abast de la font, mai com un zero. El detall és de SUBREGIÓ MUNDIAL, no de país: cap font oberta municipal ni estatal publica la nacionalitat de països concrets per barri o secció de Barcelona, i no l'aproximem. És nacionalitat, no lloc de naixement: qui s'ha nacionalitzat espanyol deixa de comptar al seu origen, de manera que els col·lectius amb més anys d'arrelament queden subestimats. Menys de 5 persones no es publica —llindar observat al fitxer, no declarat per la font— i aquestes cel·les es desen sense valor i amb marca. Una subregió que la font no publica en un barri és una absència, no un zero. En selecció múltiple, una cel·la oculta ja no buida tot el barri: es publica una cota inferior marcada «≥», sumant els sexes publicats de les parelles retingudes, només si el residu màxim és de 0,25 punts o menys. Amb les cinc subregions africanes, el Raval passa a «≥ 4,94 %» i un error màxim de 0,01 punts; una subregió sola continua suprimida. El total del barri surt sempre del padró total del mateix any i mai de la suma de les subregions, que queda curta exactament en el volum suprimit.

Nota completa

Què compta: percentatge de residents empadronats a un barri de Barcelona amb una nacionalitat de la subregió mundial seleccionada, sobre la població total del mateix barri i el mateix any (padró municipal d'Open Data BCN). SUBREGIÓ, NO PAÍS: ni Open Data BCN ni l'INE publiquen la nacionalitat de països concrets a cap gra territorial de la ciutat, així que el Pakistan, la Xina o el Marroc no existeixen com a categoria pròpia i queden dins d'«Àsia meridional», «Àsia oriental» i «Àfrica septentrional». No ho aproximem amb cap estimació: ho diem. És NACIONALITAT, no lloc de naixement ni origen familiar: qui s'ha nacionalitzat espanyol compta com a Europa meridional, de manera que la capa subestima sistemàticament la població d'origen immigrant dels col·lectius amb més anys d'arrelament. Només cobreix la ciutat de Barcelona: la resta de Catalunya és fora de l'abast de la font, no un zero. Les 22 subregions surten en l'ordre del codebook oficial i mai per volum de població. Menys de 5 persones no es publica: aquestes cel·les surten com a suprimides, mai com a zero, i el llindar és observat al fitxer, no declarat per la font. Amb diverses subregions seleccionades alhora, una sola cel·la oculta abans buidava tot el barri; ara el mapa publica un mínim garantit marcat «≥», sumant els sexes publicats de les parelles retingudes, només quan el que queda ocult no pot moure la xifra més de 0,25 punts. El Raval amb les cinc subregions africanes passa de «sense dada» a «≥ 4,94 %», amb un error màxim de 0,01 punts. Una subregió sola continua «suprimida»: la cota només existeix per a l'agregat. El total del barri MAI es reconstrueix sumant subregions —a el Raval del 2026 la suma en dona 50.859 i el padró real n'és 50.863—, sinó que surt sempre del padró total del mateix any. Sèrie 1997-2026, anual.

Fórmula

Numerador

Residents empadronats al barri amb una nacionalitat de la subregió seleccionada, sumant els dos sexes que la font publica per separat.

Denominador

Població total empadronada al mateix barri i el mateix any, agregada des del padró per secció censal. Mai la suma de les subregions: queda curta exactament en el volum de les cel·les suprimides.

Anyada

Sèrie anual 1997–2026, amb data de referència l'1 de gener.

Cobertura i supressions

Els 73 barris de Barcelona i cap territori més. Menys de 5 persones no es publica i queda com a suprimit; una subregió que la font no publica en un barri és una absència, mai un zero.

Règim de la font

Renda (INE, ADRH): la sèrie va uns anys per darrere de la població. En municipis de menys de 100 habitants l'INE pot imputar la mitjana de l'àmbit superior; quan el valor encara és publicable, el mapa el conserva però el marca «imputat per la font» i no fiable. Una supressió nova no es reomple amb una anyada anterior.

Nota completa

És una mitjana; en zones desiguals la llar típica ingressa menys que la mitjana. L'ADRH 2023 topalla la renda neta per persona a 36.918 € a la província de Barcelona: 29 seccions comparteixen aquest màxim publicat. No es poden ordenar entre elles, i qualsevol rànquing de seccions més riques queda tallat pel topall de la font.

Fórmula

Numerador

Renda neta anual agregada de les llars residents.

Denominador

Persones residents cobertes per l’ADRH.

Anyada

INE ADRH, 2023.

Cobertura i supressions

Les supressions noves no es reomplen amb anyades anteriors; els valors imputats per l’INE es conserven com a no fiables.

Règim de la font

Renda (INE, ADRH): la sèrie va uns anys per darrere de la població. En municipis de menys de 100 habitants l'INE pot imputar la mitjana de l'àmbit superior; quan el valor encara és publicable, el mapa el conserva però el marca «imputat per la font» i no fiable. Una supressió nova no es reomple amb una anyada anterior.

Nota completa

Què compta: percentatge de la renda bruta de les llars residents que prové de la font seleccionada (ADRH, 2023). Les cinc categories sumen el 100 %. En unitats de menys de 100 habitants l'INE pot imputar el valor de l'àmbit superior: es retola «imputat» i no fiable.

Fórmula

Numerador

Renda bruta procedent de la font d'ingrés seleccionada.

Denominador

Renda bruta total de les llars residents.

Anyada

INE ADRH, 2023.

Cobertura i supressions

Seccions ADRH; unitats <100 habitants poden heretar el valor superior i es marquen «imputat».

Règim de la font

Renda (INE, ADRH): la sèrie va uns anys per darrere de la població. En municipis de menys de 100 habitants l'INE pot imputar la mitjana de l'àmbit superior; quan el valor encara és publicable, el mapa el conserva però el marca «imputat per la font» i no fiable. Una supressió nova no es reomple amb una anyada anterior.

Nota completa

Què compta: la renda mediana per unitat de consum de la secció (ADRH, 2023): la meitat de les PERSONES en tenen menys i l'altra meitat més. No és la meitat de les llars — l'INE calcula la renda per unitat de consum de cada llar i després l'assigna a cadascun dels seus membres, o sigui que la mediana és sobre població. És la xifra que la mitjana amaga: allà on la renda està concentrada, la persona típica en té força menys que la mitjana. La «unitat de consum» és l'escala de l'OCDE modificada, la mateixa a tota la UE: pes 1 per al primer adult, 0,5 per a cada altre membre de 14 anys o més i 0,3 per a cada menor de 14. Serveix perquè conviure surt més barat —es comparteix lloguer, subministraments i equipament—, de manera que una parella amb dos fills petits val 2,1 unitats i no 4. Per això aquesta xifra NO és directament comparable ni amb la renda per persona ni amb la renda per llar: són tres denominadors diferents. 5.085 seccions tenen valor; 5.083 porten l'anyada 2023 i 2 en porten una d'anterior. Cap valor imputat. «—» és absència, mai un zero.

Fórmula

Numerador

Renda mediana de les llars residents, ajustada per unitat de consum.

Denominador

Unitats de consum de la llar (escala d'equivalència de l'OCDE modificada).

Anyada

INE ADRH, 2023.

Cobertura i supressions

5.085 seccions amb valor de 5.158; 5.083 a l'anyada 2023 i 2 en una d'anterior. Cap valor imputat.

Règim de la font

Prestacions socials: quan l'origen aplica secret estadístic, el mapa pinta la cel·la com a valor suprimit.

Nota completa

La RGC complementa l'IMV estatal des del maig de 2020, així que aquestes xifres no recullen tota la cobertura de renda mínima: l'IMV no té dades obertes per municipi, només per província. El 2020 hi ha un trencament metodològic, de manera que no es poden comparar tendències d'abans i de després. La font publica files municipals; el Menjòmetre les agrega per comarca per estabilitat i projecta el resultat als municipis. Les cel·les amb menys de 4 persones se suprimeixen a l'origen, i aquestes supressions NO es reomplen: el recompte que en surt és per tant una COTA INFERIOR, no un total. El 2025 hi ha 3.724 cel·les de titulars i 4.255 de beneficiaris suprimides en 431 municipis; com que cada cel·la suprimida pot amagar fins a 3 persones, la infraestimació màxima és del 2,45 % sobre les 81.275 persones ateses de mitjana mensual. La xifra real és aquesta o una mica més alta, mai més baixa. El numerador compta les persones titulars i els altres membres beneficiaris de la llar (totes les edats): són dos recomptes disjunts a la font.

Fórmula

Numerador

Mitjana mensual de persones titulars més la resta de membres beneficiaris de les llars.

Denominador

Població resident de la comarca; el quocient es multiplica per 100.

Anyada

Mitjana dels mesos publicats de cada any complet.

Cobertura i supressions

Font municipal agregada per comarca i projectada als municipis; les cel·les amb menys de 4 persones se suprimeixen a l’origen.

Al calaix territorial

Règim de la font

Prestacions socials: quan l'origen aplica secret estadístic, el mapa pinta la cel·la com a valor suprimit.

Nota completa

La RGC complementa l'IMV estatal des del maig de 2020, així que aquestes xifres no recullen tota la cobertura de renda mínima: l'IMV no té dades obertes per municipi, només per província. El 2020 hi ha un trencament metodològic, de manera que no es poden comparar tendències d'abans i de després. La font publica files municipals; el Menjòmetre les agrega per comarca per estabilitat i projecta el resultat als municipis. Les cel·les amb menys de 4 persones se suprimeixen a l'origen, i aquestes supressions NO es reomplen: el recompte que en surt és per tant una COTA INFERIOR, no un total. El 2025 hi ha 3.724 cel·les de titulars i 4.255 de beneficiaris suprimides en 431 municipis; com que cada cel·la suprimida pot amagar fins a 3 persones, la infraestimació màxima és del 2,45 % sobre les 81.275 persones ateses de mitjana mensual. La xifra real és aquesta o una mica més alta, mai més baixa. El numerador compta les persones titulars i els altres membres beneficiaris de la llar (totes les edats): són dos recomptes disjunts a la font.

Fórmula

Numerador

Import mensual total de RGC pagat a les persones titulars.

Denominador

Nombre mensual de persones titulars de la prestació.

Anyada

Mitjana dels mesos publicats de cada any complet.

Cobertura i supressions

Font municipal agregada per comarca i projectada als municipis; les cel·les protegides pel secret estadístic es mostren com a suprimides.

Al calaix territorial

Règim de la font

Atur registrat (Idescat): la taxa es calcula sobre la població activa del Cens. Molts municipis petits no tenen població activa publicada, així que no en podem calcular la taxa i surten sense dada, mai com a zero ni com a valor suprimit.

Nota completa

Atur registrat (Idescat): mitjana anual de persones registrades a les oficines de treball. La taxa es calcula sobre la població activa estimada del Cens, que va uns anys per darrere, de manera que combina dos anys de referència diferents. Els municipis petits sense població activa publicada surten sense dada, mai com a zero.

Fórmula

Numerador

Mitjana anual de persones registrades a les oficines de treball.

Denominador

Població activa estimada del Cens; el quocient es multiplica per 100.

Anyada

Any de l’atur registrat combinat amb la darrera població activa censal disponible.

Cobertura i supressions

613 municipis amb valor; 334 queden sense dada perquè no tenen població activa publicada. Només una supressió explícita de la font es tracta com a valor suprimit.

Règim de la font

Afiliació segons comarca de residència: no és taxa d’atur ni d’ocupació. AFI arrodoneix els recomptes a múltiples de 5 des del 2022; el Menjòmetre no pinta bases inferiors a 500 residents 15-64 i mai transforma una absència en zero.

Nota completa

Afiliats de nacionalitat estrangera segons comarca de residència per cada 100 residents estrangers de 15-64 anys. NO és taxa d’atur ni d’ocupació: combina un numerador AFI d’Idescat amb un denominador del Cens perquè cap font oberta porta totes dues peces. AFI és de 2026M06 i el padró de 2025; a més, AFI inclou afiliats de 65+ que el denominador 15-64 no recull, fet que infla més la taxa espanyola i fa que la bretxa real sigui una mica MÉS PETITA que el càlcul brut. És residència padronal, no lloc de treball; des del 2022 la font arrodoneix a múltiples de 5 i una base inferior a 500 no es pinta. Context EPA: l’atur estranger era 2,41× l’espanyol el T1 2026 —trimestre de renovació mostral— i 1,94× de mitjana anual el 2025, no «gairebé 3×»; aquesta taxa d’atur per nacionalitat no existeix a escala subprovincial, d’aquí l’ús d’afiliació. El denominador és població empadronada i inclou residents sense autorització de treball, que no poden constar com a afiliats: una part d’aquesta taxa mesura situació administrativa i no participació al mercat laboral.

Fórmula

Numerador

Afiliats de nacionalitat estrangera segons comarca de residència (Idescat AFI 8608), inclosos els de 65 anys i més.

Denominador

Residents de nacionalitat estrangera de 15-64 anys del Cens 2025, agregats de municipi a comarca. Numerador i denominador venen de fonts diferents perquè cap font oberta aporta totes dues peces.

Anyada

AFI 2026M06 i padró 2025: desajust de vintage declarat. AFI inclou 65+ fora del denominador, cosa que infla més la taxa espanyola i fa la bretxa real una mica més petita que el càlcul brut.

Cobertura i supressions

Residència padronal, no lloc de treball; AFI arrodoneix a múltiples de 5 des del 2022 i una base <500 no es pinta. EPA: atur estranger 2,41× el T1 2026 (renovació mostral) i 1,94× de mitjana anual 2025, no gairebé 3×; no hi ha taxa d’atur per nacionalitat subprovincial.

Règim de la font

Afiliació segons comarca de residència: no és taxa d’atur ni d’ocupació. AFI arrodoneix els recomptes a múltiples de 5 des del 2022; el Menjòmetre no pinta bases inferiors a 500 residents 15-64 i mai transforma una absència en zero.

Nota completa

Afiliats de nacionalitat espanyola segons comarca de residència per cada 100 residents espanyols de 15-64 anys. És la capa MIRALL de l'afiliació estrangera i es calcula igual: numerador AFI d'Idescat i denominador del Cens, perquè cap font oberta porta totes dues peces. AFI és de 2026M06 i el padró de 2025; AFI inclou afiliats de 65+ que el denominador 15-64 no recull, i aquest efecte infla MÉS aquesta taxa que l'estrangera, de manera que la distància real entre totes dues és una mica MÉS PETITA que el càlcul brut. És NACIONALITAT, no origen: qui s'ha nacionalitzat espanyol compta aquí i no a la capa estrangera, de manera que aquesta taxa incorpora població d'origen immigrant amb anys d'arrelament. És residència padronal, no lloc de treball; des del 2022 la font arrodoneix a múltiples de 5 i una base inferior a 500 no es pinta. A diferència de la capa estrangera, aquest denominador no conté ningú exclòs de l’afiliació per manca d’autorització de treball; per això la distància entre totes dues taxes no es pot llegir com una diferència de comportament.

Fórmula

Numerador

Afiliats de nacionalitat espanyola segons comarca de residència (Idescat AFI 8608), inclosos els de 65 anys i més.

Denominador

Residents de nacionalitat espanyola de 15-64 anys del Cens 2025, agregats de municipi a comarca. Numerador i denominador venen de fonts diferents perquè cap font oberta aporta totes dues peces.

Anyada

AFI 2026M06 i padró 2025: desajust de vintage declarat. AFI inclou 65+ fora del denominador, i aquest efecte infla MÉS aquesta taxa que l’estrangera, de manera que la distància real entre totes dues és una mica més petita que el càlcul brut.

Cobertura i supressions

Residència padronal, no lloc de treball; AFI arrodoneix a múltiples de 5 des del 2022 i una base <500 no es pinta. És nacionalitat i no origen: la població nacionalitzada compta en aquesta capa i no en l’estrangera, de manera que llegir-les com «autòctons» i «immigrants» seria un error.

Règim de la font

Afiliació segons comarca de residència: no és taxa d’atur ni d’ocupació. AFI arrodoneix els recomptes a múltiples de 5 des del 2022; el Menjòmetre no pinta bases inferiors a 500 residents 15-64 i mai transforma una absència en zero.

Nota completa

Diferència en punts percentuals entre l’afiliació de les dones i la dels homes dins la població estrangera (dones menys homes), segons comarca de residència. NO és taxa d’atur ni d’ocupació: combina AFI d’Idescat amb població resident 15-64 del Cens perquè cap font oberta porta totes dues peces. AFI és de 2026M06 i el padró de 2025; AFI inclou 65+ fora del denominador, cosa que infla sobretot la taxa espanyola i fa la bretxa real est/esp una mica MÉS PETITA que el brut. És residència, no lloc de treball; la font arrodoneix a múltiples de 5 des del 2022 i cap base sexuada inferior a 500 es pinta. Context EPA: l’atur estranger era 2,41× l’espanyol el T1 2026 —trimestre de renovació mostral— i 1,94× de mitjana anual el 2025, no «gairebé 3×»; no hi ha taxa d’atur per nacionalitat subprovincial. El denominador és població empadronada i inclou residents sense autorització de treball, que no poden constar com a afiliats: una part d’aquesta taxa mesura situació administrativa i no participació al mercat laboral.

Fórmula

Numerador

Dues taxes AFI: afiliades estrangeres / residents estrangeres 15-64 menys afiliats estrangers / residents estrangers 15-64.

Denominador

Residents estrangers 15-64 de cada sexe al Cens 2025, agregats a comarca. Es combinen fonts perquè cap font oberta porta afiliació i població resident amb el mateix tall.

Anyada

AFI 2026M06 i padró 2025: desajust declarat. El numerador AFI inclou 65+ i el denominador no; això infla sobretot la taxa espanyola i fa la bretxa real est/esp una mica menor que el brut.

Cobertura i supressions

Residència, no lloc de treball; múltiples de 5 des del 2022 i base sexuada <500 sense pintura. EPA: 2,41× el T1 2026 (renovació mostral) i 1,94× el 2025, no gairebé 3×; l’atur per nacionalitat no existeix subprovincialment.

Règim de la font

Afiliació segons comarca de residència: no és taxa d’atur ni d’ocupació. AFI arrodoneix els recomptes a múltiples de 5 des del 2022; el Menjòmetre no pinta bases inferiors a 500 residents 15-64 i mai transforma una absència en zero.

Nota completa

Diferència en punts percentuals entre l’afiliació de les dones i la dels homes dins la població de nacionalitat espanyola (dones menys homes), segons comarca de residència. És NACIONALITAT, no origen: qui s’ha nacionalitzat compta a l’espanyola. NO és taxa d’atur ni d’ocupació: combina AFI d’Idescat amb població resident 15-64 del Cens perquè cap font oberta porta totes dues peces. AFI és de 2026M06 i el padró de 2025; AFI inclou 65+ fora del denominador, cosa que pot alterar la bretxa mesurada. És residència, no lloc de treball; la font arrodoneix a múltiples de 5 des del 2022 i cap base sexuada inferior a 500 es pinta. Context EPA: l’atur estranger era 2,41× l’espanyol el T1 2026 —trimestre de renovació mostral— i 1,94× de mitjana anual el 2025, no «gairebé 3×»; no hi ha taxa d’atur per nacionalitat subprovincial. A diferència de la capa estrangera, aquest denominador no conté ningú exclòs de l’afiliació per manca d’autorització de treball; per això la distància entre totes dues taxes no es pot llegir com una diferència de comportament.

Fórmula

Numerador

Dues taxes AFI: afiliades espanyoles / residents espanyoles 15-64 menys afiliats espanyols / residents espanyols 15-64.

Denominador

Residents de nacionalitat espanyola de 15-64 anys de cada sexe al Cens 2025, agregats a comarca. Es combinen fonts perquè cap font oberta porta afiliació i població resident amb el mateix tall.

Anyada

AFI 2026M06 i padró 2025: desajust declarat. El numerador AFI inclou 65+ i el denominador no; aquest desajust pot alterar la bretxa mesurada.

Cobertura i supressions

Residència, no lloc de treball; múltiples de 5 des del 2022 i base sexuada <500 sense pintura. És nacionalitat i no origen: qui s’ha nacionalitzat compta a l’espanyola. EPA: 2,41× el T1 2026 i 1,94× el 2025; l’atur per nacionalitat no existeix subprovincialment.

Règim de la font

Habitatge: els municipis amb pocs contractes registrats es deixen sense dada o com a valor suprimit, mai com a zero.

Nota completa

Aquest indicador compara el lloguer mitjà amb la renda mitjana de TOTES les llars del municipi. Com que qui lloga té de mitjana menys renda que qui és propietari, l'esforç real de les llars llogateres és MÉS ALT que el que mostra aquest mapa. Reprodueix la fórmula de l'article 18.3.a de la Llei 12/2023, la que la Generalitat aplica per declarar zones de mercat residencial tensionat: (lloguer mensual × 12 + despeses en subministraments bàsics) dividit per la renda neta mitjana de la llar. El lloguer surt de les fiances dipositades a l'Incasòl i la renda de l'Atles de distribució de renda de les llars de l'INE. La llei fixa el criteri i no cita cap font: qui les nomena és la memòria de cada declaració de zona tensionada, i són aquestes dues. Mesura el cost d'ACCEDIR avui a un lloguer —són contractes nous, no el parc ja llogat, on les rendes antigues només s'actualitzen per IPC— i és una mitjana, no una mediana: l'INE no publica cap mediana per llar a cap escala, així que no es pot llegir com «la llar mediana». El 30 % és el llindar que fixa la Llei 12/2023, una referència normativa hereva d'una convenció administrativa nord-americana de 1981, no una frontera de precarietat. Els anys van igualats, com fa el càlcul oficial: lloguer i renda del mateix any, i per això la sèrie s'atura el 2023, l'última anyada de renda publicada — la mateixa amb què la Generalitat va fer els càlculs de la tercera declaració de zones tensionades, el juliol del 2026. Només es pinten els municipis amb 50 contractes registrats o més —la font només suprimeix el preu per sota de 6 contractes, que és massa laxe per fer-ne una mitjana—, i això deixa 232 municipis de 947 el 2023. Amb el fallback d'anyades anteriors el mapa n'acaba pintant 256 (232 del 2023, 17 del 2022, 3 del 2021 i 4 del 2020): sembla un mapa molt buit, però hi viu el 91,6 % de la població. L'interior buit vol dir sense mercat de lloguer publicable, no sense dades nostres. La xifra que en surt depèn molt de com es formuli: per a Barcelona hi ha publicats valors del 22,5 % al 74 % segons el denominador que es faci servir, i aquí seguim l'única formulació amb rang de llei. Quan falta qualsevol de les tres peces es mostra «—», mai un zero.

Fórmula

Numerador

Lloguer contractual mitjà mensual per 12, més les despeses anuals en subministraments bàsics per llar (valor únic català per any).

Denominador

Renda neta mitjana per llar del municipi (INE, Atles de distribució de renda de les llars); el quocient es multiplica per 100.

Anyada

Anys igualats, com al càlcul oficial: lloguer i renda del mateix any. La sèrie arriba fins al 2023, l’última anyada de renda publicada i la mateixa que fa servir la tercera declaració de zones tensionades. El terme de subministraments té valor publicat per a cada any des del 2016; només el 2015 pren el valor publicat més proper.

Cobertura i supressions

El mapa pinta l’última anyada disponible de cada municipi: 256 en total, 232 del 2023 i 24 d’anyades anteriors (2020-2022). L’interior en blanc vol dir sense mercat de lloguer publicable, no sense dades; el calaix conserva l’any real de cada cel·la. Quan falta qualsevol peça es mostra «—», mai zero.

Règim de la font

Habitatge: els municipis amb pocs contractes registrats es deixen sense dada o com a valor suprimit, mai com a zero.

Nota completa

Preu mitjà del lloguer per municipi, calculat a partir de les fiances dipositades a l'Incasòl. Els municipis amb pocs contractes registrats es deixen en blanc, mai a zero. Sèrie 2007–2025. El mapa només recupera una anyada anterior fins a 3 anys; una dada més antiga queda absent i el calaix identifica l'any real de cada valor. La mitjana catalana de referència es calcula sobre els municipis que publiquen lloguer aquell any (331 el 2007, 565 el 2021, 547 el 2025) i no sobre un panell fix; com que es pondera per contractes, contra un panell fix dels 467 municipis que publiquen preu cada any del 2021 al 2025 la mitjana varia com a màxim 1,9 € (0,23 %, el 2024), però contra els 307 que en publiquen cada any des del 2007 la composició del panell hi pesa més i la diferència arriba a 10,8 € (1,28 %).

Fórmula

Numerador

Suma dels imports mensuals dels contractes de lloguer registrats.

Denominador

Contractes amb fiança dipositada i import publicable.

Anyada

Darrera anyada disponible, amb un fallback màxim de 3 anyades.

Cobertura i supressions

El mapa pinta l’última anyada admissible de cada municipi: 632 en total, 547 del 2025 i 85 d’anyades anteriors (14 del 2022, 26 del 2023 i 45 del 2024); el calaix conserva l’any real de qualsevol fallback admès. En queden 313 en blanc, cap dels quals arriba a un any admissible: 215 tenen fila del 2025 sense preu publicat i 98 no en tenen cap. La mitjana catalana de referència es calcula sobre els municipis que publiquen aquell any (565 el 2021, 547 el 2025) i no sobre un panell fix; ponderada per contractes, la diferència contra un panell fix dels 467 municipis que publiquen preu cada any del 2021 al 2025 és com a màxim d’1,9 € (0,23 %, el 2024), però contra els 307 que en publiquen cada any des del 2007 arriba a 10,8 € (1,28 %).

Règim de la font

Habitatge: els municipis amb pocs contractes registrats es deixen sense dada o com a valor suprimit, mai com a zero.

Nota completa

Variació percentual del preu mitjà del lloguer (€/mes) respecte del 2023, l'any previ al topall de preus a les zones tensionades (març de 2024): p. ex. +10 % vol dir un lloguer mitjà una desena part més car que el 2023. Es mesura en €/mes, no en €/m²: la superfície dels contractes no es publica de manera fiable per municipi, de manera que un preu per metre quadrat seria una dada fabricada. Només municipis amb preu mitjà publicat el 2023 i com a mínim 30 contractes de base; amb bases més petites la mitjana és soroll i es mostra «—», mai com a zero.

Fórmula

Numerador

Lloguer mitjà de l’any actiu menys el lloguer mitjà del 2023.

Denominador

Lloguer mitjà del 2023; el quocient es multiplica per 100.

Anyada

Any actiu comparat amb la base fixa del 2023.

Cobertura i supressions

Només municipis amb preu publicat el 2023 i almenys 30 contractes de base; la resta queda sense dada.

Règim de la font

Habitatge: els municipis amb pocs contractes registrats es deixen sense dada o com a valor suprimit, mai com a zero.

Nota completa

Nombre absolut de contractes de lloguer d'habitatge registrats cada any al municipi, a partir de les fiances dipositades a l'INCASÒL (flux anual de contractes nous, no el parc llogat). El lloguer de temporada sense fiança dipositada no hi apareix. Sèrie 2007–2025; els modes Δ mostren la variació en nombre de contractes. Compte amb el tram inicial: el recompte de Catalunya passa de 62.667 el 2007 a 150.200 el 2013, i ho fa igual sobre un panell fix de 519 municipis presents totes les anyades (62.427 → 149.077), o sigui que no és cobertura municipal. Fora de Barcelona el salt és de +174 % i a Barcelona de +85 %. No sabem quina part és mercat i quina és el registre de fiances arribant a complir-se, i per això aquesta capa no serveix per llegir cap tendència que comenci abans del 2013. En valor absolut, els municipis grans concentren més contractes per pura mida. Quan no hi ha contractes publicats es mostra «—», mai com a zero. El fallback és com a màxim de 3 anyades i el calaix conserva l'any real.

Fórmula

Numerador

Contractes de lloguer amb fiança dipositada durant l’any.

Denominador

No aplica: és un recompte absolut.

Anyada

Darrera anyada disponible, amb un fallback màxim de 3 anyades.

Cobertura i supressions

El lloguer sense fiança dipositada no hi apareix; una absència es mostra «—», mai com a zero. El tram 2007-2013 no és comparable amb la resta: el recompte català passa de 62.667 a 150.200 i el salt es manté sobre un panell fix de 519 municipis amb fila a totes les anyades, de manera que no se sap quina part és mercat i quina és el registre de fiances arribant a complir-se. No en surt cap tendència anterior al 2013.

Règim de la font

Habitatge: els municipis amb pocs contractes registrats es deixen sense dada o com a valor suprimit, mai com a zero.

Nota completa

Variació percentual dels contractes de lloguer registrats respecte del 2023, l'any previ al topall de preus a les zones tensionades (març de 2024): p. ex. −20 % vol dir una cinquena part menys de contractes nous que el 2023. Només municipis amb 30 contractes o més el 2023 — amb bases més petites el percentatge és soroll; la resta es mostra «—», mai com a zero.

Fórmula

Numerador

Contractes de l’any actiu menys els contractes del 2023.

Denominador

Contractes registrats el 2023; el quocient es multiplica per 100.

Anyada

Any actiu comparat amb la base fixa del 2023.

Cobertura i supressions

Només municipis amb almenys 30 contractes el 2023; la resta queda sense dada, mai a zero.

Règim de la font

Habitatges acabats: flux anual d'obra residencial consumada, pública i privada, no el parc existent. Un municipi sense cap habitatge acabat és un zero real, no una absència. La sèrie arrenca el 1990 i el denominador de població només el 2010: les anyades anteriors es normalitzen amb el padró del 2010.

Nota completa

Habitatges acabats cada any per municipi, públics i privats, per cada 1.000 habitants (padró): tota l'obra residencial consumada, no només la protegida. És un FLUX anual —habitatges que s'acaben— i no el parc existent. Un municipi sense cap habitatge acabat aquell any és un zero legítim (0 és dada, no absència): el 2025 en són 448 de 947. Sèrie 1990–2025; el denominador de població només arrenca el 2010, de manera que per als anys 1990–2009 es fa servir el padró del 2010 i la taxa d'aquelles anyades és una normalització aproximada. Catalunya va passar de 79.580 habitatges acabats el 2007 —el màxim de la sèrie, i la bombolla— a 4.034 el 2015 i 16.562 el 2025: un 79 % menys que el 2007. Ni el màxim ni el mínim són «bons»: la capa no valora, mesura. Als municipis molt petits una sola promoció dispara la taxa (Regencós, 2025: 35 habitatges sobre 275 habitants), i per sota de 100 habitants la cel·la ja surt marcada com a poc fiable. No s'ha de sumar amb l'habitatge protegit: l'HPO és un subconjunt d'aquesta xifra, no un complement.

Fórmula

Numerador

Habitatges acabats al municipi durant l’any (obra residencial total).

Denominador

Població del padró de l’any; el quocient es multiplica per 1.000.

Anyada

Sèrie 1990–2025; entre 1990 i 2009 el denominador és el padró del 2010, la primera anyada disponible.

Cobertura i supressions

Els 947 municipis a les 36 anyades, sense cap forat: zero habitatges acabats és un zero real, no una absència.

Règim de la font

Habitatge de protecció oficial: flux anual de qualificacions definitives (habitatges acabats), no el parc protegit viu (~94.000 habitatges, ~2,4 % del parc). Un municipi sense HPO acabats és un zero real, no una absència; només queda sense dada quan falta població de referència.

Nota completa

Habitatges de protecció oficial (HPO) amb qualificació definitiva acabats cada any per municipi, per cada 1.000 habitants (padró). És un FLUX anual —habitatges protegits que s'acaben— i no el parc protegit viu: el parc amb protecció vigent és d'uns 94.000 habitatges a Catalunya (~2,4 % del parc) i el serveix la capa «Parc protegit vigent», amb els 947 municipis. Un municipi sense HPO acabats aquell any és un zero legítim (0 és dada, no absència); només queda «—» quan no hi ha població de referència. Sèrie 2002–2025; per als anys 2002–2009 el denominador és el padró de 2010.

Fórmula

Numerador

Habitatges HPO amb qualificació definitiva acabats durant l’any.

Denominador

Població del padró de l’any; el quocient es multiplica per 1.000.

Anyada

Sèrie 2002–2025; entre 2002 i 2009 el denominador és el padró del 2010.

Cobertura i supressions

Zero habitatges acabats és un zero real; només falta dada quan no hi ha població de referència.

Règim de la font

Habitatge de protecció oficial: flux anual de qualificacions definitives (habitatges acabats), no el parc protegit viu (~94.000 habitatges, ~2,4 % del parc). Un municipi sense HPO acabats és un zero real, no una absència; només queda sense dada quan falta població de referència.

Nota completa

Percentatge del parc d'habitatge amb protecció oficial vigent per municipi: habitatges protegits que mantenen la protecció, dividits pel total d'habitatges censals. És l'ESTOC (el parc viu), no el flux d'habitatges acabats cada any: a Catalunya hi ha uns 94.000 habitatges amb protecció vigent (~2,4 % del parc). El numerador és una estimació del Departament de Territori a 31/12/2025 i el denominador és el parc censal (cens del 2021), de manera que combina dos anys de referència. L'estimació deixa fora les desqualificacions voluntàries i els enderrocs (pot sobreestimar), els habitatges qualificats abans de 1980 amb protecció potser vigent (pot subestimar) i els construïts per l'INCASOL entre 1990 i 2023 sense qualificació definitiva d'HPO. Un municipi sense cap habitatge protegit vigent és un zero legítim (0 és dada, no absència); només queda «—» quan no hi ha parc censal de referència.

Fórmula

Numerador

Habitatges que s’estima que mantenen la protecció a 31/12/2025.

Denominador

Total d’habitatges del cens del 2021; el quocient es multiplica per 100.

Anyada

Numerador 2025 i denominador censal 2021.

Cobertura i supressions

L’estimació pot sobreestimar desqualificacions i enderrocs i subestimar proteccions antigues; zero és dada quan el parc censal existeix.

Règim de la font

Cadastre: el valor cadastral és administratiu i pot diferir del preu de mercat; quan falta base municipal publicada, la cel·la queda sense dada.

Nota completa

Valor cadastral mitjà dels immobles urbans per municipi: la base imposable de l'IBI urbà dividida pel nombre de rebuts. La xifra no es baixa del Cadastre: es calcula a partir de l'EMEX de l'Idescat, que és qui publica les dues peces. És un valor administratiu, no el preu de mercat, i les ponències de valors no s'actualitzen alhora a tots els municipis. Anyada 2025, que l'Idescat marca com a provisional.

Fórmula

Numerador

Base imposable de l’IBI urbà agregada, que per definició legal és el valor cadastral urbà agregat.

Denominador

Nombre de rebuts d’IBI urbà (aproximació al nombre de béns immobles urbans: els immobles exempts no generen rebut).

Anyada

Darrera anyada municipal disponible del Cadastre.

Cobertura i supressions

945 municipis dels 947 tenen valor. Els dos que falten, Granollers i Palamós, són una absència de la font i no una supressió per confidencialitat: Idescat en publica els rebuts i la quota però no la base imposable, i sense numerador no hi ha quocient. No s’imputa cap preu de mercat.

Règim de la font

Natalitat: percentatges sobre els naixements amb el lloc de naixement dels dos progenitors conegut. L'INE només publica el municipi de residència per als municipis de més de 10.000 habitants; quan no hi ha dada es mostra «—», mai com a zero.

Nota completa

Percentatge dels naixements vius per municipi de residència de la mare (INE, microdades de natalitat). Les categories es basen en el lloc de naixement dels progenitors respecte a Espanya, no en la nacionalitat. Els tres grups són disjunts i sumen el 100%. La base són els naixements amb el lloc de naixement dels dos progenitors conegut. L'INE només publica el municipi per als municipis de més de 10.000 habitants. Quan no hi ha dada es mostra «—», mai com a zero.

Fórmula

Numerador

Naixements de la categoria d’origen parental seleccionada.

Denominador

Naixements amb lloc de naixement dels dos progenitors conegut.

Anyada

Darrera anyada disponible dels microdades de naixements.

Cobertura i supressions

Només municipis de més de 10.000 habitants; una absència es mostra «—», mai com a zero.

Règim de la font

Dades anuals reportades per l'ens titular de l'àrea bàsica de serveis socials (municipi gran o agrupació comarcal); un municipi cobert per agrupació mostra el valor de la seva àrea. «—» = no informat, mai zero.

Nota completa

Què compta: persones diferents ateses pels serveis socials bàsics durant l'any, per cada 1.000 habitants. Mesura l'activitat i l'abast de la xarxa, no la pobresa: un servei infradotat pot atendre menys gent. La font publica per ÀREA BÀSICA de serveis socials, no per municipi: 61 municipis tenen àrea pròpia —gairebé tots per sobre dels 20.000 habitants— i els altres 743 mostren el valor de la seva comarca. El mapa té 947 polígons, la dada en té un centenar de valors. La font escriu 0 tant si l'àrea no va atendre ningú com si no ho va reportar. El 2024, 4 de les 4 àrees a 0 SÍ que havien reportat persones ateses abans: aquell 0 era silenci, no absència de servei, i des del setembre del 2026 es tracta com a tal. Aquestes àrees mostren ara l'últim any amb dada —com fa la resta del mapa quan una font es retarda—, de manera que el valor pot ser d'una anyada anterior a la del títol. Un 0 que queda al mapa és d'una àrea que no ha reportat mai res, i tampoc no permet afirmar que allà no hi hagi servei. El recompte per àrea es mou entre anys, encara que menys que a les altres dues capes de la família: el 9 % dels parells d'anys consecutius es dupliquen o es redueixen a la meitat. A diferència del menjador i de l'acolliment, aquesta font NO publica cap segona mesura amb què contrastar-ho, de manera que un salt no es pot ni confirmar ni descartar des de la dada. Hi ha valors difícils de conciliar amb la resta de la seva sèrie —Sitges consta amb 9 persones ateses el 2022 i entre 2.200 i 4.900 la resta d'anys—, i sense segona mesura no es pot dir si són un canvi de criteri o un fet. Forat de transparència: la Generalitat no publica dades territorials de beques de menjador escolar ni d'ajuts al lloguer. Sèrie 2018-2024.

Fórmula

Numerador

Persones diferents ateses durant l’any pels serveis socials bàsics.

Denominador

Població resident de l’àrea bàsica; el quocient es multiplica per 1.000.

Anyada

Darrera memòria anual publicada per l’ens titular de l’ABSS.

Cobertura i supressions

Valor reportat per municipi gran o agrupació comarcal; «—» vol dir no informat, mai zero.

Al calaix territorial

Règim de la font

Dades anuals reportades per l'ens titular de l'àrea bàsica de serveis socials (municipi gran o agrupació comarcal); un municipi cobert per agrupació mostra el valor de la seva àrea. «—» = no informat, mai zero.

Nota completa

Què compta: persones usuàries de menjador social per cada 1.000 habitants. Només menjadors socials d'adults: exclou menjadors escolars i repartiment d'aliments. El recompte per àrea es mou molt entre anys: el 30 % dels parells d'anys consecutius es dupliquen o es redueixen a la meitat. Aquests moviments són en bona part REALS, no artefactes: la font publica també els àpats servits, que correlacionen amb les persones ateses a 0,96, i de cada tres salts de més del doble, dos porten els àpats amunt igualment. Lleida passa de 425 persones i 43.818 àpats el 2023 a 2.403 persones i 111.954 àpats el 2024: el servei va créixer de debò. Llegiu els salts com a canvis de volum de servei, no com a errors. La font publica per ÀREA BÀSICA de serveis socials, no per municipi: 61 municipis tenen àrea pròpia —gairebé tots per sobre dels 20.000 habitants— i els altres 743 mostren el valor de la seva comarca. El mapa té 947 polígons, la dada en té un centenar de valors. La font escriu 0 tant si l'àrea no va atendre ningú com si no ho va reportar. El 2024, 18 de les 64 àrees a 0 SÍ que havien reportat persones ateses abans: aquell 0 era silenci, no absència de servei, i des del setembre del 2026 es tracta com a tal. Aquestes àrees mostren ara l'últim any amb dada —com fa la resta del mapa quan una font es retarda—, de manera que el valor pot ser d'una anyada anterior a la del títol. Un 0 que queda al mapa és d'una àrea que no ha reportat mai res, i tampoc no permet afirmar que allà no hi hagi servei. Sèrie 2018-2024.

Fórmula

Numerador

Persones diferents usuàries del servei de menjador social.

Denominador

Població resident de l’àrea bàsica; el quocient es multiplica per 1.000.

Anyada

Darrera memòria anual publicada per l’ens titular de l’ABSS.

Cobertura i supressions

Valor reportat per municipi gran o agrupació comarcal; «—» vol dir no informat, mai zero.

Al calaix territorial

Règim de la font

Dades anuals reportades per l'ens titular de l'àrea bàsica de serveis socials (municipi gran o agrupació comarcal); un municipi cobert per agrupació mostra el valor de la seva àrea. «—» = no informat, mai zero.

Nota completa

Què compta: persones en acolliment residencial d'urgència (allotjament temporal per emergència social) per cada 1.000 habitants. Recomptes petits: llegiu els valors municipals amb prudència. El recompte per àrea es mou molt entre anys: el 46 % dels parells d'anys consecutius es dupliquen o es redueixen a la meitat, la xifra més alta de la família. La font publica també les estades, que correlacionen amb les persones acollides a 0,81 i que acompanyen la majoria dels salts: el moviment és sobretot volum de servei real. L'acolliment d'urgència respon a episodis —desnonaments, incendis, arribades— i per això varia molt d'un any a l'altre; això és el fenomen, no un defecte de la dada. La font publica per ÀREA BÀSICA de serveis socials, no per municipi: 61 municipis tenen àrea pròpia —gairebé tots per sobre dels 20.000 habitants— i els altres 743 mostren el valor de la seva comarca. El mapa té 947 polígons, la dada en té un centenar de valors. La font escriu 0 tant si l'àrea no va atendre ningú com si no ho va reportar. El 2024, 29 de les 58 àrees a 0 SÍ que havien reportat persones ateses abans: aquell 0 era silenci, no absència de servei, i des del setembre del 2026 es tracta com a tal. Aquestes àrees mostren ara l'últim any amb dada —com fa la resta del mapa quan una font es retarda—, de manera que el valor pot ser d'una anyada anterior a la del títol. Un 0 que queda al mapa és d'una àrea que no ha reportat mai res, i tampoc no permet afirmar que allà no hi hagi servei. Sèrie 2018-2024. Això és ACTIVITAT declarada per l'àrea bàsica de serveis socials, no equipaments: el mapa no diu on hi ha centres, diu quanta gent va ser acollida d'urgència pel servei municipal o comarcal, per qualsevol causa —desnonament, incendi, violència masclista, sensellarisme. No té relació amb el Registre d'entitats, serveis i establiments socials (el cens d'establiments amb adreça i places), ni amb el sistema estatal d'acollida de protecció internacional i atenció humanitària, que depèn del Ministeri d'Inclusió i no apareix en aquesta sèrie. La font no recull nacionalitat, origen ni situació administrativa de ningú.

Fórmula

Numerador

Persones diferents ateses en serveis d’acolliment d’urgència.

Denominador

Població resident de l’àrea bàsica; el quocient es multiplica per 1.000.

Anyada

Darrera memòria anual publicada per l’ens titular de l’ABSS.

Cobertura i supressions

Valor reportat per municipi gran o agrupació comarcal; «—» vol dir no informat, mai zero.

Al calaix territorial

Règim de la font

Dades anuals reportades per l'ens titular de l'àrea bàsica de serveis socials (municipi gran o agrupació comarcal); un municipi cobert per agrupació mostra el valor de la seva àrea. «—» = no informat, mai zero.

Nota completa

Què compta: prestacions econòmiques de dependència (cuidador no professional i assistent personal) per cada 1.000 habitants de 65 anys o més. La font publica per comarca: tots els municipis d'una comarca mostren el valor comarcal. Sèrie 2015-2024.

Fórmula

Numerador

Prestacions econòmiques de dependència actives o pagades.

Denominador

Població resident de 65 anys o més; el quocient es multiplica per 1.000.

Anyada

Darrera anyada de prestacions disponible amb padró de 65 anys o més comparable.

Cobertura i supressions

Valor comarcal projectat als municipis; «—» vol dir no informat, mai zero.

Al calaix territorial

Règim de la font

Model productiu: als LQ i a les altres ràtios, una cel·la suprimida bloqueja el quocient que en depèn i el deixa no calculable; mai es reconstrueix per diferència ni es pinta com a zero. La ràtio Fènix (MUNCNAE) és l'excepció, perquè és una cota inferior: les cel·les suprimides hi compten zero a totes dues bandes, un 0 amb alguna divisió Fènix suprimida surt com a secret estadístic i les bases inferiors a 100 afiliacions no es pinten. Els valors ADRH imputats per l'INE en unitats de menys de 100 habitants es retolen «imputat» i no fiables. L'Idescat no participa, patrocina ni dona suport a aquesta anàlisi.

Nota completa

Què compta: especialització del municipi en el sector triat. LQ = (afiliació RG municipal del sector / afiliació RG municipal total) / (afiliació RG catalana del sector / afiliació RG catalana total), tot del mateix snapshot EMEX; 1 és la mitjana catalana. Si se suprimeix un component, no es calcula.

Fórmula

Numerador

Afiliació RG municipal del sector / afiliació RG municipal total.

Denominador

Afiliació RG catalana del sector / afiliació RG catalana total.

Anyada

Snapshot EMEX 06/2026 (provisional), sense sèrie temporal.

Cobertura i supressions

947 municipis; qualsevol component suprimit bloqueja el LQ i no es reconstrueix.

Règim de la font

Model productiu: als LQ i a les altres ràtios, una cel·la suprimida bloqueja el quocient que en depèn i el deixa no calculable; mai es reconstrueix per diferència ni es pinta com a zero. La ràtio Fènix (MUNCNAE) és l'excepció, perquè és una cota inferior: les cel·les suprimides hi compten zero a totes dues bandes, un 0 amb alguna divisió Fènix suprimida surt com a secret estadístic i les bases inferiors a 100 afiliacions no es pinten. Els valors ADRH imputats per l'INE en unitats de menys de 100 habitants es retolen «imputat» i no fiables. L'Idescat no participa, patrocina ni dona suport a aquesta anàlisi.

Nota completa

Què compta: percentatge d'afiliació al règim general en les divisions CNAE del bloc de serveis que l'informe Fènix classifica com a altament subvencionades. És una mètrica pròpia i una cota inferior, no «el 35 % de Fènix mapejat»: Fènix compta 601.772 treballadors i la Seguretat Social 834.910 (~1,4×). Numerador i denominador són MUNCNAE del mateix mes; les cel·les que la font suprimeix (<5 afiliats) compten com a zero a totes dues bandes, cosa que reforça la cota inferior, i una base de menys de 100 afiliats publicats no es pinta. Un municipi on les úniques afiliacions possibles en aquestes divisions queden amagades pel secret estadístic surt com a secret, no com a 0 %.

Fórmula

Numerador

Afiliacions RG MUNCNAE en divisions 47, 53, 55, 56, 78, 80, 81 i 96.

Denominador

Totes les afiliacions RG MUNCNAE del mateix municipi i mes.

Anyada

Seguretat Social MUNCNAE 06/2026.

Cobertura i supressions

531 municipis amb valor; 324 queden sense dada i 92 suprimits. Una cel·la <5 compta zero a totes dues bandes (cota inferior); un 0 amb alguna divisió Fènix <5 surt com a secret, no com a 0 %; bases publicades <100 no es pinten. S'exclouen cinc pseudo-municipis.

Règim de la font

Model productiu: als LQ i a les altres ràtios, una cel·la suprimida bloqueja el quocient que en depèn i el deixa no calculable; mai es reconstrueix per diferència ni es pinta com a zero. La ràtio Fènix (MUNCNAE) és l'excepció, perquè és una cota inferior: les cel·les suprimides hi compten zero a totes dues bandes, un 0 amb alguna divisió Fènix suprimida surt com a secret estadístic i les bases inferiors a 100 afiliacions no es pinten. Els valors ADRH imputats per l'INE en unitats de menys de 100 habitants es retolen «imputat» i no fiables. L'Idescat no participa, patrocina ni dona suport a aquesta anàlisi.

Nota completa

Què compta: llocs de treball afiliats al municipi (RG + RETA) / afiliats residents, al mateix snapshot EMEX. Per sobre d'1, el municipi importa treballadors; per sota d'1, n'exporta. No és una taxa d'ocupació i una supressió bloqueja el càlcul.

Fórmula

Numerador

Afiliacions RG al lloc de treball (f282) + RETA (f291).

Denominador

Afiliacions segons residència (f377).

Anyada

Snapshot EMEX 06/2026 (provisional), sense sèrie temporal.

Cobertura i supressions

947 municipis; una supressió en qualsevol component bloqueja el quocient.

Règim de la font

Model productiu: als LQ i a les altres ràtios, una cel·la suprimida bloqueja el quocient que en depèn i el deixa no calculable; mai es reconstrueix per diferència ni es pinta com a zero. La ràtio Fènix (MUNCNAE) és l'excepció, perquè és una cota inferior: les cel·les suprimides hi compten zero a totes dues bandes, un 0 amb alguna divisió Fènix suprimida surt com a secret estadístic i les bases inferiors a 100 afiliacions no es pinten. Els valors ADRH imputats per l'INE en unitats de menys de 100 habitants es retolen «imputat» i no fiables. L'Idescat no participa, patrocina ni dona suport a aquesta anàlisi.

Nota completa

Què compta: residents ocupats en ocupacions elementals / total de residents ocupats de la secció, ×100 (Cens anual INE, 2023). És una classificació de l'ocupació de les persones residents, no dels llocs de treball situats a la secció; absència o supressió no és zero.

Fórmula

Numerador

Residents ocupats classificats en ocupacions elementals.

Denominador

Total de residents ocupats, inclòs «no consta».

Anyada

Cens anual de població INE, 2023.

Cobertura i supressions

Seccions censals de Catalunya; absència o supressió bloqueja la ràtio i no és zero.

Règim de la font

Model productiu: als LQ i a les altres ràtios, una cel·la suprimida bloqueja el quocient que en depèn i el deixa no calculable; mai es reconstrueix per diferència ni es pinta com a zero. La ràtio Fènix (MUNCNAE) és l'excepció, perquè és una cota inferior: les cel·les suprimides hi compten zero a totes dues bandes, un 0 amb alguna divisió Fènix suprimida surt com a secret estadístic i les bases inferiors a 100 afiliacions no es pinten. Els valors ADRH imputats per l'INE en unitats de menys de 100 habitants es retolen «imputat» i no fiables. L'Idescat no participa, patrocina ni dona suport a aquesta anàlisi.

Nota completa

Què compta: PIB per habitant, índex Catalunya=100 (Idescat Taules, 2023). Cobertura oficial de 222 municipis; contrasta producció local amb renda resident i no s'ha d'interpretar com a sou. «—» no és zero.

Fórmula

Numerador

PIB per habitant del municipi.

Denominador

PIB per habitant de Catalunya, base 100 publicada.

Anyada

Idescat Taules PIB municipal, 2023.

Cobertura i supressions

222 municipis publicats; les unitats absents no es completen.