Un informe que corregeix un número oficial ha de ser més transparent que el número que corregeix. Aquí hi ha com està fet, amb les cauteles que juguen en contra de la nostra pròpia tesi.
La font són els fets penals coneguts dels Mossos d'Esquadra (dades obertes), agregats per àrea bàsica policial i per subtipus del Codi Penal. Els pesos del Delictòmetre són els dies de presó de referència de cada article del CP, seguint Sherman, Neyroud i Neyroud (2016) i el consens de Cambridge de 2020; la taula completa és pública. Declarem les ruptures de sèrie conegudes: 2010, 2015 (la reforma del CP que va reclassificar les faltes, motiu pel qual la nostra finestra comença el 2016) i 2022 (l'entrada de la llei «només sí és sí»). I hem sotmès el nostre propi índex a prova: recalculat sense ponderar i amb els pesos capats, els set primers territoris del mapa són els mateixos. El patró territorial no és un artefacte dels pesos.
Sobre el «−6,3%» hi ha una cosa que cap mitjà va explicar: el president l'ha dit dues vegades i no vol dir el mateix les dues vegades. Al Dia de les Esquadres el va presentar com el descens de delictes del primer trimestre, uns 9.000 fets menys; en roda de premsa a finals d'abril, la mateixa xifra eren els furts de gener i febrer. Reproduïm la primera versió amb dades obertes: −6,28% comptant-ho tot, −6,36% comptant només el món físic; el balanç oficial del Ministeri de l'Interior de l'Estat espanyol dona −6,0%. La nostra conclusió aguanta amb qualsevol de les definicions.
Tres cauteles honestes. Primera: els denominadors de població resident inflen les taxes de les zones molt turístiques, com Ciutat Vella o el litoral. Segona: el territori virtual —els fets sense lloc físic: frau digital, sobretot— era el 0,4% del total el 2011 i avui és el 14,5%; no surt al mapa perquè no té geografia, i això vol dir que la concentració real al carrer és més alta que la que mesurem, no menys. Part del seu creixement pot venir d'una propensió més gran a denunciar; fins i tot descomptant-ne la meitat, s'hauria multiplicat per dos des del 2016 (les dades diuen per 4,1). I dins del primer trimestre amaga signes oposats: les estafes «baixen» un 1,3% en conjunt, però les físiques pugen un 10,8% i les digitals cauen un 5,6%. Tercera, i com a prova que comptar és fràgil: al primer trimestre, l'«entrada a vivenda aliena» puja +350 fets, gairebé el mirall exacte de la caiguda de l'«ocupació» (−464); és una recodificació probable entre dos articles, i la fem servir només com a exemple de la fragilitat del recompte, mai com a «les invasions de domicili es tripliquen».
Què ens faria dir que sí, que Catalunya és més segura? Tres anys seguits de descens del mal ponderat, total i per habitant; cap categoria greu pujant de manera sostinguda; i les distàncies territorials escurçant-se. El dia que les dades diguin això, ho publicarem amb el mateix desplegament que aquesta pàgina. Mentre no ho diguin, les xifres d'aquest informe queden congelades a la data de tall que consta al peu, i qualsevol correcció es publicarà amb registre de canvis.
Totes les consultes que hi ha darrere d'aquest informe estan publicades i són reproduïbles.